Activitats de la vida diària

Cal insistir als nens i les nenes afectats de paràlisi cerebral que treballin diàriament el hàbits de menjar, vestir-se, rentar-se... perquè quan siguin adults puguin assolir la màxima independència en la seva vida quotidiana.

1. Vestir-se

Cal aconseguir que sigui una pràctica habitual vestir-se i despullar-se en el temps que calgui. Será més fàcil si:

- La roba és ampla.
- La roba es corda amb veta adherent (Velcro) en lloc de botons, encara que es poden posar botons per raons estètiques.
- S'evita l'ús de cordons a les sabates.
- S'usen pantalons també amb veta adherent (Velcro) i cinturons fàcils de cordar.

2. Higiene

La independència per anar al vàter es pot obtenir amb petites adaptacions al lavabo: barres de subjecció, vàter amb neteja automàtica, aixetes d'obertura fàcil, etc.
És millor la dutxa, amb o sense cadira incorporada, que la banyera. Els agafadors de barra acostumen a ser molt útils.

3. Menjar

Hi ha diferents tipus d'ajudes per aconseguir que un noi o una noia amb dificultats puguin menjar sols. En són un bon exemple:

- Els gots amb una o dues nanses per facilitar el control. S'ha de ternir la precaució d'omplir-los només fins a la meitat.
- Les persones que no poden subjectar el vas poden beure de manera independent col·locant el got en un suport i utilitzant canyes.
- Els coberts adaptats amb mànecs de diferents tipus i orientacions, la forquilla que alhora és ganivet, etc.
- Les tovalles individuals fetes amb material antilliscant que frenen el desplaçament del plat, els plats amb costats elevats, etc.

El malalt afectat de paràlisi cerebral amb freqüència és molt brut en menjar. Convé insistir en aquest aspecte i fer-li'n prendre consciència a través d'un mirall i amb les indicacions pertinents.