Sabeu que
l’Emili Teixidor, aquest llibre, no l’ha fet solet solet?
I que uns quants poetes de categoria l’han ajudat una mica?
Així qualsevol!
Doncs sí, resulta que l’Emili Teixidor,
murri com ell sol, va demanar un cop de mà a dos poetes de
renom: Miquel Martí i Pol i Jaume Vidal i Alcover. I aquest
parell, molt amables, no van dubtar de compondre dos poemes preciosos,
escrits expressament per a L’Ocell de Foc.
Heu llegit algun poema de Miquel Martí i Pol?
Segur que sí. És un dels poetes catalans més
populars. Va néixer a Roda de Ter, a Osona, l’any 1929
i va morir al final de l’any 2003. I en va escriure un munt,
de poemes! I va rebre moltíssims premis. Fins i tot l’han
recomanat per al premi Nobel de Literatura! Per a L’Ocell
de Foc va fer el poema “Cançó trista”,
que parla de la pena que sent el pobre joglaret tancat en una cel·la
fosca i humida del Monestir de Sant Fruitós.
Jaume Vidal
i Alcover també és un tros de poeta, i, a
més, va escriure novel·les, obres de teatre i estudis
sobre la llengua i la literatura. I també va rebre una carretada
de premis! Va néixer l’any 1923 a Manacor, un poblet
de Mallorca, i no va parar d’estudiar mai de la seva vida.
Per L’Ocell de Foc va escriure el poema “Escomesa
de la mort”, un plany per totes les vides que s’endú
la pesta, una malaltia contagiosa que feia estralls durant l’edat
mitjana.
Però aquí no s’acaba la cosa! En el llibre també
apareix una poesia de Clementina Arderiu. Aquesta
poetessa barcelonina va néixer al final del segle XIX i va
escriure un gavadal de cançons, que també poden ser
poemes, sobre l’amor, les dones i el sentiment religiós.
I sabeu que a L’Ocell de Foc fins i tot hi ha un
poema d’un trobador de veritat? L’autor és Jaume
Roig, un metge valencià que va viure a l’edat
mitjana. Va escriure un llibre amb més de 16.000 versos!
El pobre joglar que l’hagués de recitar...!
Què us sembla, tot plegat? Un repertori de luxe, oi? Només
em sap greu que el tal Emili Teixidor no em demanés ajuda
a mi. Amb el sentit de la rima que tinc li hauria fet un poema excel·lent,
excipient i, fins i tot, excrement! Ara mateix se m’acudeix
una cosa així:
L’Ocell de Foc
és un llibrot
que m’ha arribat al cor.