Sabeu per què els joglars van ser uns personatges moooooolt importants durant l’edat mitjana? Doncs perquè eren uns veritables transmissors de notícies!

Com que en aquell temps no hi havia internet, ni televisió, ni ràdio, ni diaris, era ben complicat saber què passava a l’altra punta del país o fins i tot al poble del costat. Sort dels joglars que, gràcies a les poesies i cançons, portaven notícies i històries d’un lloc a un altre. La seva feina consistia a actuar en mercats, places o palaus: recitaven poesies, feien jocs malabars, tocaven algun instrument, ballaven, etc. Eren rebuts a les corts dels prínceps, a les festes que organitzaven els senyors feudals i també actuaven pels carrers.

Però les poesies que recitaven no se les havien empescat ells, no, no. Els veritables poetes eren uns altres: els trobadors, que no tan sols escrivien, sinó que també componien les melodies que entonaven els joglars. Els trobadors eren, si fa no fa, tan cultes com jo i fins i tot reis, prínceps i grans senyors s’hi van dedicar. I de què parlaven, les seves poesies? Doncs de tot. La majoria eren d’amor, però també n’escrivien sobre les batalles, sobre les gestes dels reis, sobre la conducta d’un cavaller o bé es mofaven d’algun poca-solta. Ser trobador, en aquell temps, tenia molt de prestigi, i això els permetia aconsellar a senyors i prínceps.

És eficient d’una hora lluny que jo hauria estat un gran trobador. El millor! M’hauria fet anomenar L’Ase dels Cops Amagats i segur que hauria encatifat tothom amb la meva felicitat de paraula! Oi que sí?